L’adolescència és en si una etapa d’especial vulnerabilitat. La cerca d’u mateix, la necessitat d’experimentar coses noves, el sentiment de invulnerabilitat (“cap mal em pot passar”), la necessitat de sentir-se integrat en el grup i la recerca immediata de resultats són trets que caracteritzen a els i les adolescents, i al seu torn poden ser factors que poden portar-los a tenir un consum o a provar determinades substàncies. En qualsevol etapa és o pot ser problemàtic un sol consum d’una  substància (depenent com) però en aquesta, en la qual el cervell està en ple procés de maduració, resulta més perillós.

És desitjable la prevenció de les disfuncions abans que el posterior tractament que es duu a terme una vegada aparegut el trastorn, ja que la prevenció sempre és més rendible social i econòmicament.

Col·legis, pares i l’entorn en general juguen un paper imprescindible.