Mar Romera i “La família, la primera escola de les emocions”
La família és la primera escola de les emocions. Depèn de les mares i dels pares que els nostres fills i les nostres filles coneguen les seues emocions, aprenguen a gestionar-les i practiquen l’autocontrol per evitar que les “emocions inoportunes” acaben dominant la situació, en compte de ser ells i elles els qui decidisquen com actuar. “És imprescindible que l’ésser humà senta la por, la ira, l’enfadament, el fàstic… i que sàpiga quan els sent, per què els sent i quina utilitat té sentir tot això. Hem de submergir-nos en totes les emocions”, assegura Mar Romera, psicopedagoga i experta en intel·ligència emocional. Romera, docent andalusa que ha exercit a escoles, instituts i a la Universitat, és una ferma defensora de la infància i, el passat 29 de març, davant d’una audiència formada per unes 300 persones, va explicar quina és la importància de les emocions i per què devem les famílies evitar la sobreprotecció i provocar el coneixement de totes aquestes.
FAMPA-València, amb la col·laboració de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària del País Valencià (Adip-PV) i la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, tot palesant el caire de comunitat educativa i dins de la campanya de defensa de l’escola pública, van organitzar la jornada “La família, la primera escola de les emocions”, un acte que va durar unes 3 hores i que va generar molta expectació i molt bones crítiques.
Mar Romera és una reconeguda ponent. Presideix l’Associació d’Amics de Francesco Tonucci i, a l’igual que el pedagog italià, defensa la participació dels xiquets i de les xiquetes en la vida i en la gestió pública, així com que les ciutats s’adapten a la mida de les criatures “perquè així tots eixim guanyant”. Les inscripcions a la jornada de Mar Romera s’esgotaren una setmana abans de l’acte, i l’andalusa no va defraudar. Amb passió i experiència, va despertar l’admiració de l’audiència.
“Aprenem per admiració”, indica. I és que, segons assegura, l’admiració, la curiositat, constitueixen el primer pilar de l’aprenentatge: “No entrenem els nostres fills ni els nostres alumnes per a respondre; l’educació del segle XXI serà aprendre a preguntar”. L’admiració porta a l’estima, el segon pilar del procés d’aprendre, i l’estima al tercer fonament: la seguretat. “La seguretat em du al risc, em permet jugar sense por a equivocar-me. Sense risc no hi ha repte i sense repte no hi ha aprenentatge”. Finalment, el quart i últim pilar de l’aprenentatge és l’alegria, “un vernís que ajuda a consolidar allò aprés”, descriu Romera.
Les emocions motiven i possibiliten l’aprenentatge. I són també un salvavides: “Les emocions han sigut sempre les respostes adaptatives i químiques de l’ésser humà per a la supervivència. Submergir-nos en les emocions significa salvar-nos la vida”, assegura. La sobreprotecció, tan generalitzada en aquest temps, impedeix als xiquets i a les xiquetes conèixer les emocions i generar mecanismes d’autocontrol i d’autodefensa. “Sempre que evitem emocions als nostres fills estem inutilitzant la seua musculatura emocional”, assenyala.
Mar Romera va demanar a tota l’audiència, formada per mares i pares, docents, educadors i alumnes de Magisteri majoritàriament, que “tinguérem clar quin és el Nord quan parlem d’educació: sols hi ha un Nord i són les xiquetes i els xiquets”.
Aquestes idees i moltes altres de les compartides en la jornada les podeu veure en aquest vídeos sobre la jornada:
Jornada Educació Emocional resum
